Com ja anunciàrem en el seu moment, el passat 8 d'agost de 2024 va tenir lloc la xerrada oberta sobre el fotoperiodisme en temps de guerra a càrrec d'en Xavié Ferré, fotògraf freelance, el qual ens sorprengué amb la participació addicional de n'Eduardo Quiros Riesgo, fotògraf mexicà amb una dilatada experiència com a reporter gràfic en zones de conflicte.
Xavié Ferré i Eduardo Quiros
El col·loqui anà precedit de la projecció d'un video resum sobre les zones on ha treballat en Xavié, el qual ens il·lustrà posteriorment amb tota casta de detalls, anècdotes i vivències dures que tot periodista es pot trobar en situacions de violència i injustícia. El contrapunt l'oferia n'Eduardo qui com a periodista d'agència tenia una experiència amb matisos diferents a la d'en Xavié, que és periodista freelance.
Entre els temes abordats hi hagué les diferents maneres que té un fotoperiodista a l'hora d'abordar una notícia o escena. Per una banda tenim els límits que s'ha d'autoimposar, per l'altra la línia editorial de l'agència per a la qual treballa. Tampoc quedà en segon terme l'ètica periodística, el que interessa o no mostrar, al cap i a la fí l'equidistància i la imparcialitat són fites no sempre assolibles. Molt sovint no tot depenent del que vulgui fer el periodista, sinó dels límits imposats per les autoritats del país en conflicte i els exèrcits corresponents.
Al final però, tenim les víctimes que pateixen el pitjor, gent anònima que mor, queda mutilada i emocionalment desfeta. El ritme informatiu constant fa estentissa una notícia quan queda tapada per una altra que, desgraciadament, prové d'un altre part del món on ha sorgit l'enèssim conflicte.
